Marçala

Segur que voleu saber més detalls sobre aquesta creació. Us convidem a entendre en profunditat les característiques i els objectius del nostre projecte.

MARÇALA és un monòleg dialogat. Es tracta d’una peça a cavall entre el teatre documental i la biografia autoficcional teixida a partir d’una investigació sobre n’Antònia Mas Galmés. És un procés creatiu que va començar ara farà 7 anys. Des de llavors s’han fet 17 entrevistes, que son 30 hores de gravacions transcrites en 62 pàgines, 3 visites a l’hospital psiquiàtric de Palma, 1 visita a la residència de la Bonanova, 3 residències artístiques amb conciliació, 1 accident i 1 cotxe al desguàs i 1 no-estrena. Com podreu imaginar, hi ha una estructura i una experiència sòlida construïda al llarg de tot aquest temps, que ara permet que, finalment, na MARÇALA deixi les ombres i surti a la llum per ser escoltada.

MARÇALA és una creació molt personal, on na Bárbara exposa part de la seva intimitat. El fet que l’actriu del monòleg sigui també l’autora del text, és un valor afegit de la peça. Dota d’una veracitat i una sinceritat al relat que d’altra manera no tindria. Ella com a actriu sempre que ha fet el text d’altres, se l’ha fet seu i s’ha entregat en cos i ànima. Però quan les paraules i la història són les pròpies el vertigen i la sensibilitat són unes altres. Això es percep en l’ambient i en la sala i el missatge arriba a l’espectador d’una manera especial. La peça busca justament que allò que és personal, es torni universal i que qualsevol pugui sentir-se interpel•lat per aquestes memòries.

MARÇALA és un relat coral on conflueixen els records de moltes persones. Hi ha tantes Antònies com persones entrevistades perquè, si bé hi ha aspectes de la seva personalitat en que tothom coincideix, n’hi d’altres en que difereixen del tot. La memòria és capritxosa i sovint traïdora i sembla que el temps fa que els records es distorsionin. A més, n’Antònia va néixer al 1910 i la gent viva que la pogué conèixer sap més dels seus darrers anys i la seva decadència que no pas dels seus anys gloriosos. Encara que a l’escenari hi haurà una sola presència, hi haurà moltes veus.

MARÇALA narra la història d'un regal molt especial. Un regal que a l’autora li ha costat anys desxifrar. El 1990, pocs mesos abans de que ella fes la primera comunió, la seva tieta Antònia li va regalar un ocell tancat dins una gàbia de vímet. És a partir d’aquest objecte que els seus silencis, secrets i vergonyes s’han creuat. Perquè dintre d’un secret hi caben tots els altres. Aquesta història convida a parlar dels silencis de família i permet que allò que està soterrat emergeixi i posi les coses i la gent i els fets al lloc que pertoca. Pel mateix, MARÇALA és una invitació a parlar de allò que callem i del dret a saber-ne.

MARÇALA és una peça teatral en clau de dona, un retrat de la societat manacorina del segle del XX, un qüestionament a les dobles morals, un debat sobre la bogeria, un crit a la llibertat i un homenatge a aquells que s’atreveixen a ser qui són amb totes les conseqüències. Cal reconstruir la història des de la veu de les dones, però especialment de les vençudes, les oblidades i les silenciades. La Antònia és una de elles.

Considerant aquestes característiques de l’obra teatral, ens hem plantejant els següents objectius:

a. Trobar un llenguatge honest, despullat i generós que pugui connectar amb el públic des d’allò personal, cap a allò universal.
b. Crear un relat grupal des de la veu de diferents persones.
c. Abordar el tema dels silencis, com una invitació a trencar-los quan fan mal.
d. Reconstruir la història considerant les dones com a peça clau, en aquest moment on estem posant-ne en dubte la versió patriarcal dominant.
e. Fer memòria històrica perquè encara hi ha una part de la ciutadania que ignora o nega el passat.

Aquesta peça teatral neix com un acte de justícia i amor vers la Antònia Mas Galmés i vers tantes dones silenciades i injustament menystingudes. És en la seva figura on trobem la necessitat i la força per demanar, empipar, remenar, incomodar i obrir ferides, si cal, amb la intenció d’arribar a la veritat, la seva i la de tantes. La motivació que hi ha darrera té molt més a veure amb un instint visceral, que amb qualsevol altre explicació lògica que puguem escriure. Simplement, ha estat un impuls vital fer aquesta investigació i creació. En arribar als espectadors, s’acabarà de tancar aquest cercle perquè part del sentit que té, és possibilitar que la gent que va ser part de la vida de l’Antònia (la seva família i la gent de Manacor) es retrobin amb una part perduda de la seva memòria. Però no només està dirigida cap a aquest perfil específic de persones. MARÇALA és un espectacle que està pensat per un públic adult ampli que es pugui commoure amb una narració simple, profunda i amb sentit social. Com ja hem mencionat abans, és una obra que parteix d’allò específic i busca arribar a allò general, a allò que pot emocionar a qualsevol esser humà.

Bàrbara Nicolau Galmés

• Investigadora, dramaturga i actriu -
  És graduada en interpretació per l'Institut del Teatre de Barcelona i Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat com a actriu en teatre, cinema i televisió. Dintre els seus projectes més destacats estan “La revolució de les coses petites” de Jaume Miró, dirigida per Carla Rovira i estrenada al Teatre Principal de Palma; “Bernat” obra escrita i dirigida per Jeroni Obrador; “Madame Marie” on interpreta a la Madame, dirigida per Frederic Roda, i que ja compta amb una trentena de representacions entre Balears, Catalunya i Galicia; “Camille Claudel” en el muntatge dirigit per Joan Gomila al Teatre la Fornal. MARÇALA és el seu projecte més personal, on per primera vegada s’atreveix a explorar altres rols dintre el muntatge teatral i també a on confessa vivències que han marcat la seva història i la de la seva família.

Marion Acuña Reyes

• Directora -
  Es va formar com actriu a la Univerdad Católica de Chile. Descobreix el poder transformador de l’art i s’especialitza en Teatre de l’Oprimit del brasiler Augusto Boal. Des de fa més de 20 anys que desenvolupa projectes teatrals amb col•lectius diferents com presoners, persones amb diversitats cognitives, cecs, gent gran, immigrants, entre d’altres. En cada ocasió ha aconseguit fer postes en escena que puguin reflectir la realitat de cada grup, com a dramaturga i directora. Paral•lelament es va formar com a Mestra de Primària a la Universitat de Barcelona i va començar a fer creacions artístiques per un públic familiar. És en aquest context que els darrers anys va participar del projecte musical “Diana Reds and Family for Children” i va crear el llibre d’ombres xineses “ Penas que abrigan”.

Joan Vidal "Xoxa"

• Audiovisuals, ambient sonor i il•luminació -
  Treballa fa més de 17 anys al Departament d’audiovisuals de la Universitat de les Illes Balears. Operador de càmera de Ib3 Televisió. Autor de documentals com “Les Botigues de Santanyí”, “Revelant Maria Notxe, dona i pionera en la fotografia de Santanyí”. Autor de varis videoclips pels grups The Black Birds, Foraster o La Banda del carrer Lluna. Tècnic de teatre des del 2013 a “Parasceve”, “L’arquitecte i l’emperador de Síria”, “Bernat” o “Pell de Sargantana” amb la Companyia Tshock Cultura Emocional. El seu darrer projecte de fotografia duu el títol de “Boira”, un projecte personal sobre salut mental.

En definitiva, som 3 professionals de les arts escèniques amb un bagatge laboral que assegura que aquest procés es portarà a terme amb seriositat, rigorositat i profunditat. A més a més, portem mesos treballant junts i tenim anys d’amistat darrera, qüestió que genera un suport humà fonamental per explicar una obra com MARÇALA.